Continguts

ÀREA DE COMPRENSIÓ I LÈXIC

ÀREA DE DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

ÀREA D'EXPRESSIÓ ORAL

 

---

ÀREA DE COMPRENSIÓ I LÈXIC

1. HABILITAT. Aplicar el coneixement del lèxic general de la llengua, analitzar-lo i ser capaç d’usar-lo correctament en qualsevol tipus de text.
Comprendre textos orals i textos escrits en varietat estàndard o en qualsevol varietat dialectal: varietat geogràfica, varietat social, varietat històrica i varietat funcional en qualsevol registre d’ús.

• Fer servir correctament els procediments de generació de nous elements lèxics:
  
  • La derivació i la composició.
  • La combinació de radicals grecollatins o recomposició.
  • La parasíntesi o composició derivada.
  • L’habilitació o canvi de categoria gramatical.
• Distingir entre localismes i paraules d’ús general: la varietat estàndard i les diferents modalitats dialectals geogràfiques.
• Conéixer el procés de formació històrica del lèxic:
  • Els elements bàsics (els mots patrimonials i els mots savis: cultismes, semicultismes, doblets, pseudoderivats, arcaismes, neologismes); l’onomàstica (topònims i antropònims) i els elements conformadors de la llengua (substrat, adstrat i superstrat).
  • Llengües en contacte i interferència lingüística: manlleus o préstecs (calcs i altres processos d’adaptació); barbarismes i depuració lèxica pel criteri de coherència interna; purisme i vulgarisme.
  • Relacionar els diversos àmbits de la cultura i del lèxic i aprofundir en la variació lexical segons el registre, l’adequació i el dialecte: lèxic general i lèxic específic: modismes i frases fetes, proverbis i refranys.
  • Establir idòniament les principals relacions lexicosemàntiques:
    • El sentit figurat (comparacions, metàfores, metonímies, eufemismes).
    • L’homonímia i la paronímia.
    • La monosèmia i la polisèmia.
    • La sinonímia i l’antonímia (sinònims parcials i sinònims absoluts; els geosinònims
      o sinònims geogràfics; els falsos sinònims).
  • Disposar d’uns coneixements amplis sobre els diferents tipus de reculls lexicogràfics: els diccionaris i els vocabularis.
  • Escriure les idees principals d’un text de manera ordenada, clara, concisa i correcta.

2. SUGGERIMENTS I ACTIVITATS RECOMANADES:

• Buscar sinònims de paraules o locucions.
• Buscar antònims de paraules o locucions.
• Detectar o corregir errors lèxics de frases o fragments.
• Formar verbs derivats de noms o d’adjectius.
• Distingir el significat correcte de frases fetes o de locucions adverbials.
• Traduir i relacionar locucions i frases fetes.
• Distingir les idees essencials de les accessòries d’un text.
• Subratllar els mots claus de cada idea o punt essencial d’un text.
• Reduir a dos o tres frases cada idea o punt essencial del text.
• Fer exercicis de signes de puntuació i de lligams que posen en relleu les relacions lògiques del text.
• Fer esquemes que posen en relleu el pla del text (parts i subparts) amb l’ús de títols o frases que distingisquen els punts principals dels secundaris i dels exemples.
• Expressar d’una manera condensada i objectiva el contingut d’un text.

1. HABILITATS:

• Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard.
• Redactar textos tenint en compte els següents aspectes:
  • Adequació: exposar la informació essencial i indispensable del text d’una manera correcta i usant la varietat, el registre i el to adequats.
  • Coherència: seleccionar les idees rellevants i ordenar-les de manera lògica i convenientment agrupades en paràgrafs.
  • Cohesió: usar els nexes necessaris, el lèxic i els signes de puntuació adequats al text.
  • Correcció gramatical: usar correctament l’ortografia, la morfosintaxi i el lèxic propis d’un nivell formal.
  • Variació: fer ús dels lligams entre les frases i de les solucions sintàctiques amb varietat i precisió lèxica.
• Transcriure textos dictats, ortogràficament correctes.

2. SUGGERIMENTS I ACTIVITATS RECOMANADES:

• Escriure cartes al director, articles d’opinió, etc, sobre temes d’actualitat.
• Confeccionar factures o comandes dirigides a una empresa.
• Redactar textos escrits per a ser dits (guions de discursos breus, parlaments en festes, reunions...).
• Aprofundir processos lingüístics de composició:
  • generar idees.
  • formular els objectius.
  • organitzar les idees.
  • redactar.
  • revisar.

ÀREA DE DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

1. HABILITATS:

• Aplicar les regles generals i particulars, les excepcions de l’ortografia, la pronunciació i l’entonació en textos formals i comprendre el funcionament del sistema fonològic de la llengua.
• Aplicar les regles generals i particulars, les excepcions de la morfologia i la sintaxi, analitzar l’estructura morfològica i sintàctica dels diversos tipus d’oracions i de l’estructura del text.
• Conéixer el lèxic general de la llengua, analitzar-lo i ser capaç d’usar-lo correctament en qualsevol tipus de text.
• Nivell fonètic i ortogràfic:
  • Identificar i realitzar adequadament les principals alteracions fonètiques produïdes pel contacte entre dos sons de paraules consecutives; és a dir, els principals fenòmens de fonètica sintàctica: elisió, sinalefa, assimilació, geminació,emmudiment, sensibilització...
  • Conéixer els trets fonètics i prosòdics propis del discurs (accents principals i secundaris, entonacions, pauses, paraules de doble accentuació...) i dominar l’ús dels signes ortogràfics i dels principals signes de puntuació: guionet,apòstrof,coma, punt i coma, punt, dos punts, punts
    suspensius, interrogant, exclamació, guió, parèntesi, cometes...
  • Aplicar les regles generals i particulars i les excepcions de l’ortografia de les vocals i les consonants, incidint en els casos en què pot existir una vacil·lació d’ús, una interferència d’altres llengües o la possibilitat de formes dobles.
• Nivell morfosintàctic:
  • Conéixer les formes gramaticals i dominar-ne l’ús, especialment en els casos següents:
    
    • L’article.
    • L’article personal.
    • L’article lo.
    • L’ús de l’article en una enumeració o successió d’elements i davant dels dies de la setmana, dels infinitius i de la conjunció que.
    • Les estructures i els modismes que expressen els valors abstractiu i intensiu de l’anomenat article neutre.
    • Presència i absència de l’article: interferència d’altres llengües.
    • L’article de títols, de noms d’entitats, de topònims...
    • El nom o substantiu.
    • Formació del femení de professions, càrrecs, titulacions i oficis; ús del sufix -essa.
    • Paraules d’una sola terminació, de gènere ambigu, de doble gènere i interferència d’altres llengües.
    • Formació del plural de paraules compostes, estrangerismes, noms invariables, singulars i plurals lexicalitzats...
    • L’adjectiu qualificatiu.
    • Remarques a la formació del femení i del plural dels adjectius.
    • Concordança dels adjectius posposats o anteposats a substantius de gènere diferent.
    • Els demostratius.
    • Ús de les formes reforçades i de les simples.
    • Els neutres i els adverbials.
    • Els possessius.
    • Formes tòniques i formes àtones.
    • Ambigüitat dels possessius i interferència d’altres llengües: ús abusiu dels possessius.
    • Els possessius en els tractaments.
    • Els quantificadors (numerals, indefinits i quantitatius): remarques sintàctiques generals i interferències d’ús.
    • El relatiu.
    • El relatiu possessiu, el relatiu neutre i el fals relatiu.
    • Les formes que duen article i els calcs lingüístics.
    • La combinació de relatius i preposicions, les construccions emfàtiques i els pleonasmes.
    • Els pronoms personals.
    • Els pronoms personals forts.
    • Els pronoms personals febles: formes plenes, reduïdes, reforçades i elidides, discrepàncies sobre la norma.
    • Remarques sintàctiques dels pronoms febles: combinacions binàries i ternàries.
    • El verb.
    • Classes de verbs (transitius, intransitius, auxiliars, impersonals, copulatius, defectius, pronominals...).
    • Irregularitats i interferències sintàctiques i morfològiques d’altres llengües.
    • Les perífrasis verbals: formes i sintaxi.
    • La concordança i els usos dels temps verbals.
    • L’adverbi: vacil·lacions i interferències d’ús.
    • Els enllaços: les preposicions i les conjuncions.
    • Contactes preposicionals i vacil·lacions prepositives.
    • Canvi i caiguda de preposicions.
    • Construccions sintàctiques anòmales i interferències d’ús.
      • Identificar i analitzar les funcions sintàctiques: subjecte, complement nominal, objecte directe, objecte indirecte, objecte preposicional o complement de règim verbal, predicat nominal o atributiu, predicatiu i circumstancial.
      • Identificar i classificar els tipus d’oracions compostes: de coordinació i de subordinació.
      • Organitzar clarament qualsevol text.
        • El discurs reportat: estil directe, estil indirecte i estil indirecte lliure.
        • La sintaxi del paràgraf i del text.
        • L’estructuració dels components de la frase

2. SUGGERIMENTS I ACTIVITATS RECOMANADES:

• Completar de grafies els buits de les paraules d’un text.
• Accentuar correctament paraules o fragments atenent les incorreccions i les vacil·lacions pel costum i per la influència d’altres llengües.
• Escriure la forma adequada en nombre i gènere que complete la frase.
• Escriure la forma correcta del relatiu que complete la frase.
• Corregir o completar frases posant la combinació de pronoms febles adequada.
• Substituir expressions subratllades pels pronoms febles corresponents.
• Escriure la forma correcta que es corresponga al verb entre parèntesi.
• Corregir o traduir frases de dubte i probabilitat.
• Escriure la construcció d’obligació que convinga.
• Posar la preposició, locució prepositiva, conjunció o nexe adient que complete la frase.
• Detectar les incorreccions morfològiques o sintàctiques de frases o fragments i corregir-les.

ÀREA D'EXPRESSIÓ ORAL

1. HABILITATS. Llegir en veu alta textos de caràcter formal en qualsevol varietat dialectal i en la varietat estàndard, i en qualsevol registre lingüístic procurant donar-li la pronúncia correcta i l’entonació adequada al text.

• Usar la varietat estàndard per descriure, explicar, argumentar, donar instruccions, queixar-se, en situacions formals d’àmbit privat o d’àmbit públic, tenint en compte:
  • La coherència: centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre formal i complir la funció corresponent, ordenar les idees de manera lògica i usar varietats de recursos lingüístics.
  • La correcció: entesa com el domini dels elements lingüístics.
• Ser capaç de donar opinions sobre un tema d’interés general, en llenguatge formal, en la varietat estàndard i correcte fonèticament, morfosintàctica i lèxica, adequat al nivell.

2. SUGGERIMENTS I ACTIVITATS RECOMANADES:

• Corregir defectes fonètics adquirits principalment per contacte amb altres llengües, com ara:
  • No distinció del grau d’obertura de les vocals e/o.
  • Diftongació en au- de la o- inicial d’alguns mots (aubrir/obrir).
  • Fer caure sistemàticament la -d- o la -g- intervocàliques (caïra/cadira; juar/jugar).
  • Ensordir les consonants palatals g, j, tg i tj (platxa/platja, metxe/metge).
  • Evitar formes verbals incorrectes: coneguent/coneixent, floréixer/florir...
  • Evitar confusions semàntiques (gran/gros).
  • Suprimir dialectalismes, col·loquialismes, barbarismes, vulgarismes, cacofonies, onomatopeies...
  • Expressar-se en situacions formals d’àmbit:
  • Privat, per resoldre les necessitats socials, laborals i personals.
  • Públic, parlaments breus i exposicions preparades o improvisades sobre temes coneguts, en reunions o assemblees...