Si tenim en compte que les llengües com millor s'aprenen és en contextos comunicatius i usant-la per a la comunicació, no ens ha d'estranyar que el grau d'ús administratiu i social del valencià en l'entorn escolar dels alumnes i les alumnes siga un dels factors més rellevants de la competència que n'assolixen, més enllà dels currículums, de la metodologia emprada i dels materials que se utilitzen.

Per este motiu, una escola valenciana normalitzadora, si vol afavorir esta competència comunicativa plena en valencià als alumnes i les alumnes, ha de convertir-se en un medi ric en esdeveniments comunicatius en valencià, en situacions de comunicació formals que exigisquen, per part de tots els membres de la comunitat educativa, un ús normalitzat de la nostra llengua. Cal posar en circulació, dins la vida quotidiana del centre tota mena de textos usuals en una llengua de cultura, i privilegiar aquells usos comunicatius que es troben més difícilment en valencià en contextos extraescolars.

Però la influència de l'ús acadèmic, administratiu i social del valencià en un centre educatiu va més enllà de la simple competència que n'assolixen els alumnes. El prestigi que comporta el seu ús normalitzat en un àmbit influent com és l'educatiu, i el seu efecte sobre l'entorn social, el convertixen en un element fonamental en el procés d'aprenentatge i difusió de la norma culta, d'elaboració i cultiu dels registres pedagògics i de les àrees científiques, i de canvi de les normes d'ús

El centre educatiu com a unitat d'intervenció

Normalitzar un centre significa, doncs, aconseguir que el valencià hi siga llengua d'ús habitual en totes les activitats. Aconseguir esta finalitat exigix, necessàriament, una planificació acurada i coherent amb la resta d'actuacions.

El primer pas consistix en l'anàlisi del centre com a unitat d'intervenció i la configuració dels espais i sectors susceptibles de ser abordats des de la perspectiva del canvi de la llengua d'ús.

El centre es troba immergit en un entorn social -famílies; administració autonòmica i municipal; associacions polítiques, culturals i laborals; etc.- i està configurat per quatre espais d'intervenció -administració, gestió pedagògica, interacció didàctica i interrelació amb l'entorn sòciofamiliar. Dins de cada espai d'intervenció hi ha diferents sectors d'activitat , cada un amb possibles actuacions singulars que cal tenir en compte.

En la pràctica, els límits entre els diferents espais d'intervenció no sempre són clars, i molts aspecte de la vida del centre n'afecten més d'un. Tot i això, esta estructuració resulta útil si es vol actuar sobre el funcionament global del centre sense abandonar cap sector.

1. L'espai administratiu i social

Anomenem espai administriu aquell que abasta les relacions del centre amb l'Administrativa i els aspectes burocràtics del mateix centre.

Sector 1. Presa de decisions que afecten la gestió del centre.

Les decisions no podran estar en desacord amb l'ordenament legal ni mantenir exigències inferiors, ni ser tan ambigües que en puguen permetre la inhibició i el no-acompliment

Sector 2. Activitat oficial i relacions amb l'Administració.

• a) Documents oficials escrits: documentació interna, arxius, comunicacions, convocatòries, avisos, certificats, actes de reunions, oficis, reglaments, fulls informatius.

• b) Documentació econòmica: rebuts, factures, inventaris, balanços, documents comptables.

• c) Comunicació oral: assemblees, reunions de treball, comissions.

Sector 3. Els símbols externs: retolació externa i interna del centre, horaris, taulers d'anuncis, cartells, llistats de preus i menús del bar, calendaris, catalogació de la biblioteca, catalogació del material àudiovisual.

2. Espai acadèmic o de gestió pedagògica

Comprén este espai d'intervenció tots els usos orals i escrits de la llengua produïts amb la finalitat d'ordenar-ne la planificació i gestió pedagògiques.

Sector 1. Planificació educativa.

Projecte Educatiu de Centre, projectes curriculars, planificació de les activitats docents anuals, programació de departaments didàctics.

Sector 2. Reforç, assessorament i suport tècnic.

Adaptacions curriculars, projectes de formació del professorat en centres, projectes de grups de treball i seminaris, projectes d'innovació, documentació referent a l'atenció dels SPE i gabinets psicopedagògics, documentació referent a l'atenció de Departament d'Orientació.

Sector 3. Seguiment i control.

Memòria anual del centre, butlletins de notes, expedients dels alumnes, informes dels consells d'avaluació.

3. Espai d'interacció didàctica

Configurat per la complexa xarxa de relacions interpersonals que s'establixen en la comunicació educativa i que des de la perspectiva que es propugna -bàsicament normalitzadora- poden promoure en els alumnes i les alumnes una consciència d'identitat, una competència comunicativa plena i un canvi en els normes personals d'ús lingüístic.

Sector 1. L'actuació del docent.

El docent esdevé model de llengua i promotor de la recuperació

• a) Per l'adequació, propietat i correcció de la llengua que utilitza;

• b) Per la varietat de funcions per a les quals, personalment, la fa servir;

• c) Per les actituds que manté envers la llengua i la seua recuperació i la dinàmica que és capaç d'engegar.

Sector 2. Els materials didàctics.

Els materials didàctics han d'acomplir unes condicions bàsiques:

• a) Donar una visió projectada al futur de la llengua, evitant el ruralisme i l'abús en la presentació de formes de vida tradicionals;

• b) Evitar la vehiculació de prejuís i estereotips lingüístics;

• c) Aportar tota mena de textos, i incorporar els usos necessaris per a actuar en valencià en tots els àmbits de l'activitat social.

Sector 3. El clima de la classe.

Ha d'afavorir una actitud d'integració i de valoració de la nostra llengua i cultura a través de:

• a) Retolació, símbols i adorns dins la classe: tauler d'anuncis, murals, calendaris, horaris, cartells.

• b) La llengua d'interacció didàctica i la d'interacció docent-alumnes;

• c) La dinàmica que és capaç de generar el docent.

4. Espai d'interrelació amb l'entorn sociofamiliar

Comprén tot el conjunt de situacions de relació entre la societat i el centre escolar, les quals tenen una importància capital en el desenrotllament d'actituds positives envers la llengua dins del context familiar i social que envolta els alumnes i les alumnes, i que condiciona les seues pròpies representacions i actituds.

Sector 1. Comunicacions orals.

Atenció al públic, reunions amb pares, parlaments en actes oficials, intervencions en els mitjans de comunicació, activitats extraescolars, campanyes informatives del centre, setmanes o jornades culturals, celebracions, actuacions teatrals i musicals.

Sector 2. Comunicacions escrites

Circulars, fulls informatius als pares, notes de premsa, anuncis, adhesius, cartes, premsa de l'escola.